Urtica dioica
Taxonomia
Nom comú
Ortiga
Origen
És una planta nadiua amb una distribució cosmopòlita
Estat de conservació
El seu estat de conservació es de preocupació menor (LC) segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UCIN)
Compostos secundaris presents
- Flavonoides: derivats del quercetol, kenferol i ramnetina
- Àcids fenòlics derivats de l’àcid cinàmic; podem trobar els àcids clorogènic, cafeic, cafeilmàlic
- Alcaloides com la betaïna
- Fitosterols com el β-sitoesterol
- Hidroxicumarines com l’escopoletina
Flavonoides
Biosíntesi
Els flavonoides es biosintetitzen a partir de la via dels fenilpropanoides i la via dels policètids, concretament per la unió de la via del xiquimat i la de l’acetat-malonat.
Es dona la formació de l’àcid cinàmic a partir de la fenilalanina mitjançant la fenilalanina amoniliasi (PAL). Després aquest es converteix de l’àcid cinàmic en àcid p-coumàric per l’acció de la cinamat-4-hidroxilasa (C4H). L’àcid p-coumàric es converteix en p-coumaroil-CoA, precursor per a la síntesi de la naringenina (flavanona), aquesta finalment es converteix en dihidroflavonol, que és el precursor dels flavonoides.
Aplicacions
Keampferol: Té propietats anticarcinogèniques, antiinflamatòries, antibacterianes, antifúngiques i antiprotozoiques
Quercetol: Té propietats anticarcinogèniques i antiinflamatòries.
Ramnetina: S’ha trobat que la ramnetina indueix la sensibilització a fàrmacs antitumorals en cèl·lules HCC (carcinoma hepatocel·lular) mitjançant models in vitro o in vivo.
Àcids fenòlics
Biosíntesi
Aquests àcids provenen de la via dels fenilpropanoides:
L’àcid p-coumàric es converteix en àcid cafeic per l’acció de la p-cumarat-3-hidroxilasa (C3H).
L’àcid clorogènic és un èster format per la unió de l’àcid cafeic i l’àcid quínic.
L’àcid cafeilmàlic es genera per unió de l’àcid cafeic amb l’àcid màlic.
Aplicacions
Àcid cafeic: És un compost químic amb un potencial terapèutic prometedor per a malalties humanes associades a l’estrès oxidatiu. A més, els seus derivats tenen aplicacions en la indústria cosmètica gràcies a les seves propietats estabilitzadores. La síntesi d’èsters, amides i híbrids combinats amb fàrmacs ja comercialitzats és una estratègia emergent per al desenvolupament de derivats amb aplicacions terapèutiques.
Àcid clorogènic: La seva acció terapèutica es deu a la capacitat d’eliminar radicals lliures, regular el metabolisme de la glucosa i els lípids, reduir les citocines proinflamatòries com el TNF-α, la IL-6, la IL-1β i l’IFN-γ, activar el factor nuclear Nrf-2 i inhibir l’activitat del NF-κβ. Aquest conjunt de mecanismes ajuda en el control de la diabetis, les malalties cardiovasculars, els trastorns neurodegeneratius, el càncer, la hipertensió i altres afeccions.
Àcid cafeilmàlic: S’ha vist que té propietats antidiabètiques, ja que estimula l’absorció de glucosa i promou la reducció dels nivells de glucosa, cosa que suggereix que s’hauria d’investigar més el seu potencial per reduir els nivells de glucosa. També el compost ha mostrat propietats prometedores en la millora del perfil lipídic, dels paràmetres hepàtics i sanguinis i dels nivells de creatinina, amb un efecte moderat sobre la secreció d’insulina.
Alcaloides
Biosíntesi
Els alcaloides en plantes deriven principalment del metabolisme dels aminoàcids. La betaïna prové de la via de la colina, aquesta es converteix en betaïna-aldehid mitjançant l’enzim colina monooxigenasa.
Posteriorment, la betaïna-aldehid es converteix en betaïna gràcies a la betaïna aldehid deshidrogenasa.
Aplicacions
Té una funció osmoprotectora i com a donador de grup metil. Se sap que la betaïna té propietats antiinflamatòries davant de diferents malalties com poden ser: l’obesitat, la diabetis, el càncer i l’Alzheimer.
Fitoesterols
Biosíntesi
Els fitosterols es biosintetitzen a partir de la via dels isoprenoides (via del mevalonat i del MEP/DOXP). L’acetil-CoA forma HMG-CoA, que es converteix en àcid mevalònic per l’acció de la HMG-CoA reductasa. L’àcid mevalònic es converteix en isopentenil pirofosfat (IPP) i el seu isòmer dimetilalil pirofosfat (DMAPP).
Aquests intermediaris es polimeritzen per donar lloc a esqualè, precursor dels esterols. L’esqualè es converteix en ciclopentanoperhidrofenantrè, la base dels fitosterols. Finalment, diferents modificacions enzimàtiques que donaran lloc al β-sitoesterol.
Aplicacions
Concretament, el β-sitosterol s’ha vist que interfereix en algunes vies de senyalització cel·lular com són el cicle cel·lular, l’apoptosi, l’angiogènesi, la metàstasi, efectes antiinflamatòri, anticancerígen, té aplicacions com a hepatoprotector, antioxidant, cardioprotector i antidiabètic.
També s’està fent estudis per a demostrar l’aplicació del Sitosterol com a ansiolític. De moment s’ha vist que aquest en els estudis redueix els efectes de l’estrès, la memòria de la por contextual i l’activació de c-Fos en l’escorça prefrontal i el gir dentat. També s’han fet estudis del sitosterol en combinació amb la fluoextina ISRS a dosis baixes per observar la seva ansiòlisi sinèrgica.
Hidroxicumarines
Biosíntesi
Les cumarines es formen a partir de la via dels fenilpropanoides.
L’àcid p-coumàric es converteix en escopoletina mitjançant l’acció de diverses hidroxilases i oxidases. La transformació en escopoletina implica una ciclació i hidroxilació del precursor.
Aplicacions
L’escopoletina té propietats antihipouricèmica, aquesta eficàcia és deguda a la promoció de l’excreció d’àcid úric mitjançant la modulació de l’alteració dels nivells d’expressió gènica del transportador renal d’àcid úric (URAT1), el transportador de glucosa (GLUT9) i el transportador d’anions orgànics 1 (OAT1).
Ubicació en el campus de la UAB
Podem trobar Urtica dioica a les vores dels camins.