Silybum marianum
Taxonomia
Nom comú
Card marià
Origen
És una planta nadiua distribuïda pel mediterrani i arribant a l’Àsia (Índia i Sibèria); a la resta del món ha estat naturalitzada
Estat de conservació
El seu estat de preocupació menor (LC) segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UCIN)
Compostos secundaris presents
Silimarina, aquesta compren quatre flavolignans diferents amb una estructura química molt similar entre ells:
- Silibina
- Isosilibina
- Silicristina
- Silidianina
Silimarina
Biosíntesi
Biosíntesi del nucli flavonoide: Partint de la via del fenilpropanoide, l’aminoàcid fenilalanina és transformat en àcid cinàmic per l’enzim fenilalanina amoníac-liasa (PAL). Posteriorment convertit en àcid p-cumàric i després en p-cumaril-CoA. La chalcona sintasa (CHS) condensa p-cumaril-CoA amb tres molècules de malonil-CoA per donar lloc a naringenina chalcona, que més tard es converteix en naringenina, un flavanonol precursor dels flavonolignans.
Transformació en flavonolignans: A partir de la taxifolina (derivat de la naringenina), es produeix una reacció d’acoblament oxidatiu amb una unitat de coniferil alcohol o altres derivats del fenilpropanoide. És catalitzat per enzims com les peroxidases i laccases, que generen radicals lliures, facilitant la unió del nucli flavonoide amb la unitat lignana. Això dona lloc als diferents flavonolignans, que es poden convertir en silibina, isosilibina, silicristina i silidianina mitjançant processos d’hidroxilació i metilació.
Aplicacions
Silibina: En alguns estudis s’ha pogut veure que la silibinina impedeix la mort de diverses línies cel·lulars induïda per compostos que provoquen ferroptosi, com RSL3 i erastina. A més, va redueix la peroxidació lipídica causada per RSL3 sense alterar la reserva de ferro lliure. D’altra banda, també s’ha trobat que té una alta activitat antioxidant. En estudis in vivo, la silibinina va protegir de manera significativa contra lesions tissulars i ferroptosi al fetge i al ronyó de ratolins C57 BL/6J amb deficiència de glutatió peroxidasa 4 (GPX4). A més, va demostrar una gran eficàcia en la recuperació de la lesió per isquèmia-reperfusió renal, una patologia estretament vinculada a la ferroptosi.
Isosilibina: Es tracta d’un fàrmac hepatoprotector, concretament per les seves propietats anticolestàtiques en models experimentals de colestasi hepatocel·lular, funcionant conjuntament amb els altres flavolignans.
Silicristina: Es tracta d’un fàrmac hepatoprotector, concretament per les seves propietats anticolestàtiques en models experimentals de colestasi hepatocel·lular, funcionant conjuntament amb els altres flavolignans.
Silidianina: Es tracta d’un fàrmac hepatoprotector, concretament per les seves propietats anticolestàtiques en models experimentals de colestasi hepatocel·lular, funcionant conjuntament amb els altres flavolignans.
Ubicació en el campus de la UAB
Podem trobar Silybum marianum envaint els camps de conreu propers a l’estació de Bellaterra.