Taraxacum officinale
Taxonomia
Nom comú
Dent de lleó o pixallits
Origen
És una planta nadiua; té el seu origen a Europa, però actualment s’ha expandit la seva distribució per tot el món
Estat de conservació
El seu estat de preocupació menor (LC) segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UCIN)
Compostos secundaris presents
- Lactones sesquiterpèniques com poden ser eudesmanòlid, guayanòlid i germancranòlid
- Fitoesterols com taraxasterol i sitoesterol
- Àcids fenòlics i derivats com els àcids clorogènic, sicòric i cafeilquínic
- Polifenols, especialment els derivats del àcid hidroxicinàmic
- Flavonoides
- Triterpens
- Cumarines
Lactones sesquiterpèniques
Biosíntesi
Segueixen la ruta del Mevalonat (MVA) i ruta del Metileritritol Fosfat (MEP/DOXP).
Aquestes lactones deriven dels sesquiterpens, els quals es formen a partir de l’acumulació de farnesil pirofosfat (FPP), precursor comú dels sesquiterpens.
Aplicacions
Tenim molt poca informació de les aplicacions de les lactones sequiterpèniques de T. officinale, però com s’han fet estudis amb altres espècies del gènere Taraxacum podem dir que aquestes tenen propietats diürètiques, ja que s’ha vist que els preparats d’aquesta augmenten la producció d’orina, antioxidants perquè poden ajudar a combatre l’estrès oxidatiu en el cos, antiinflamatòries i anticancerígenes, però calen més estudis per determinar la seva eficàcia i mecanismes d’acció.
Fitoesterols
Biosíntesi
Aquests s’obtenen a partir de la ruta del Mevalonat (MVA).
Deriven de l’escualè, un precursor triterpènic que dona lloc als esterols vegetals, incloent-hi el taraxasterol i el sitosterol.
Aplicacions
Taraxasterol: El taraxasterol, un triterpè derivat de Taraxacum officinale, s’ha vist que té propietats antiinflamatòries. Com que no es tenia clar d’on venia aquesta activitat antiinflamatòria ni si realment era efectiva es va fer un estudi per a poder demostrar-ho. En aquest estudi es va veure que el taraxasterol suprimia la producció de MMP-1, MMP3, MMP13, PGE2 i NO, que són produïts per la IL-1β. També es va veure que l’expressió de COX-2 i iNOS era inhibida pel taraxasterol. Per tant, amb aquest estudi es va poder demostrar que el taraxasterol protegeix els condròcits humans inhibint diferents factors inflamatoris.
Sitosterol: Concretament, el β-sitosterol s’ha vist que interfereix en algunes vies de senyalització cel·lular com són el cicle cel·lular, l’apoptosi, l’angiogènesi, la metàstasi, en els efectes antiinflamatoris, anticancerígens, té aplicacions com a hepatoprotector, antioxidant, cardioprotector i antidiabètic.
També s’està fent estudis per a demostrar l’aplicació del Sitosterol com a ansiolític. De moment s’ha vist que aquest en els estudis redueix els efectes de l’estrès, la memòria de la por contextual i l’activació de c-Fos en l’escorça prefrontal i el gir dentat. També s’han fet estudis del sitosterol en combinació amb la fluoextina ISRS a dosis baixes per observar la seva ansiòlisi sinèrgica.
Àcids fenòlics i derivats
Biosíntesi
Aquests segueixen la ruta dels Fenilpropanoides, que es tracta d’una ruta derivada de la via del shiquimat.
Es formen a partir de l’àcid shiquímic i l’àcid fenilpropanoic, amb intermediaris com la p-cumarina i el cafeic.
Aplicacions
Àcid clorogènic: La seva acció terapèutica es deu a la capacitat d’eliminar radicals lliures, regular el metabolisme de la glucosa i els lípids, reduir les citocines proinflamatòries com el TNF-α, la IL-6, la IL-1β i l’IFN-γ, activar el factor nuclear Nrf-2 i inhibir l’activitat del NF-κβ. Aquest conjunt de mecanismes ajuda en el control de la diabetis, les malalties cardiovasculars, els trastorns neurodegeneratius, el càncer, la hipertensió i altres afeccions.
Àcid sicòric: Té propietats antivirals, antioxidants, antiinflamatòries, preventives de l’obesitat i neuroprotectores. Per totes aquestes propietats es pot utilitzar com a mecanisme preventiu de diferents malalties com són la diabetis, malalties cardiovasculars i malalties hepàtiques estehatohepatitis no alcohòlica.
Àcid cafeilquínic: Té propietats antioxidants, antiinflamatòries, antibacterianes, anticancerígenes, antivirals, anti Alzheimer i activitat neuroprotectora.
Polifenols (Derivats de l’àcid hidroxicinàmic)
Biosíntesi
Obtenim els polifenols a partir de la ruta dels Fenilpropanoides.
L’àcid hidroxicinàmic deriva de la fenilalanina mitjançant l’acció de la fenilalanina amoníac-liasa (PAL).
Aplicacions
Es tenen evidències que diuen que l’àcid hidoxicinàmic té un efecte protector davant de la malaltia del Parkinson, a causa de les seves propietats antiinflamatòries, antioxidants i antiapoptòtiques. Però s’ha d’anar amb compte, ja que una alta dosi té risc de toxicitat, i això limita l’ús d’aquest.
Flavonoides
Biosíntesi
Els obtenim a partir de la ruta dels Fenilpropanoides i la via dels Poliacètids.
S’originen a partir de la combinació d’intermediaris de la ruta del shiquimat i l’acetil-CoA. La condensació de p-cumaril-CoA amb tres unitats de malonil-CoA dona lloc a la naringenina, precursora dels flavonoides.
Aplicacions
En general, els flavonoides tenen diferents propietats com poden ser antioxidants, antimicrobianes, antifúngiques, antitumorals, i antiinflamatòries.
Cumarines
Biosíntesi
Les cumarines s’obtenen a partir de la ruta dels Fenilpropanoides.
Aquests es formen a partir del p-cumaril-CoA, que es converteix en escopoletina i altres cumarines.
Aplicacions
Les cumarines i els seus derivats tenen moltes propietats diferents com poden ser propietats anticoagulants, antibacterianes, antiinflamatòries, antioxidants, antitumorals, antivirals i inhibidores d’enzims. Altes dosis d’aquestes poden ser hepatotòxiques encara que tinguin altres efectes beneficiosos com poden ser la reducció del risc de patir càncer i propietats positives tant a nivell neuronals com en l’àmbit cardiovascular. Les seves propietats es creu que en molts casos són derivades del seu radical lliure que confereix aquestes propietats depuradores.
També les cumarines redueixen els edemes i la inflamació amb els seus mecanismes d’inhibició de biosíntesi de prostaglandines.
Ubicació en el campus de la UAB
Podem trobar Taraxacum officinale molt abundantment per tot el campus.