Tilia cordata
Taxonomia
Nom comú
Til·ler
Origen
És una planta nadiua que es troba distibuïda per quasi tot Europa, oest de Sibèria i el Caucas; a la Península Ibèrica limitada a la part nord d’aquesta
Estat de conservació
El seu estat de conservació es de preocupació menor (LC) segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UCIN)
Compostos secundaris presents
- Flavonoides com heteròsids de la quercetina i del keampferol i tiliròsid
- Olis essencials: Farnesol, acetat de farnesil, geraniol, acetat de geranil, eugenol
- Tanins
- Leucoantocianidines
- Àcid ascórbic, protocatéquic i el·làgic
- Polifenols: àcids cumáric, cafeic, protocatéquic, clorogènic, gàl·lic
Flavonoides
Biosíntesi
Deriven de la via dels fenilpropanoides i la via dels flavonoides, partint de la fenilalanina. La fenilalanina amoníac-liasa (PAL) converteix la fenilalanina en àcid cinàmic.
Es forma l’àcid p-cumàric i posteriorment la naringenina, que és un precursor clau dels flavonols com la quercetina i el keampferol.
L’enzim UDP-glicosiltransferasa (UGT) catalitza la seva glicosilació per formar heteròsids.
El tiliròsid és un derivat del keampferol amb una unitat de p-cumaroïl-glucòsid.
Aplicacions
Quercetina: S’utilitza en les malalties de l’edat com poden ser Alzheimer, Parkinson, malaltia de Huntington, depressió, osteoporosis, isquèmia de miocardi entre d’altres. Això és degut a que la quercetina actua sobre el receptor SIRT1, i se sap que SIRT1 podria actuar com un objectiu terapèutic prometedor en el tractament de malalties relacionades amb l’envelliment, inhibint l’estrès oxidatiu, reduint les respostes inflamatòries i restaurant la disfunció mitocondrial.
Keampferol: Té propietats anticarcinogèniques, antiinflamatòries, antibacterianes, antifúngiques i antiprotozoiques.
Tiliròsid: S’ha vist que aquest pot inhibir significativament la peroxidació lipídica enzimàtica i no enzimàtica. Té activitat antioxidant molt potent. En experiments in vivo, el tiliròsid va poder inhibir significativament un edema i també la inflamació de l’oïda del ratolí induïda per TPA.
Olis essencials
Biosíntesi
Són productes de la via de l’àcid mevalònic (MVA, citosòlica) i la via del metileritritol fosfat (MEP, plastidial). A partir de isopentenil pirofosfat (IPP) i dimetilalil pirofosfat (DMAPP) es forma el farnesil pirofosfat (FPP).
El farnesol prové de la hidròlisi del FPP.
L’acetat de farnesil es forma per acilació del farnesol amb acetil-CoA.
El geraniol prové del geranil pirofosfat (GPP) i es pot acetilar per donar l’acetat de geranil.
L’eugenol es forma per metilació i reducció de derivats de l’àcid cafeic.
Aplicacions
Farnesol: Té propietats farmacològiques com a prevenció i tractament de diferents malalties com poden ser malalties de la dermis, cardiovasculars, del sistema nerviós, malalties provocades per microorganismes o algun càncer.
Acetat de farnesil: És altament eficaç contra P. xylostella. La concentració subletal d’acetat de farnesil podria reduir la població de P. xylostella augmentant la fase de pupa i els adults anormals, i retardant el període de desenvolupament.
Geraniol: Té propietats antitumorals, antiinflamatòries (altera l’activitat de p38MAPK i alleuja el canvi d’expressió de NF-κB i COX-2 causats pel TPA), antioxidants, antimicrobianes, hepatoprotectores (protegeix la funció mitocondrial hepàtica fent una supressió de la ROS mitocondrial hepàtica, l’activitat enzimàtica de la cadena de transport d’electrons mitocondrials i el contingut d’ADN mitocondrial), cardioprotectores (pot alleujar l’hiperlipidèmia i reduir la incidència de malalties coronàries del cor), neuroprotectores i també té efectes antidiabètics (el tractament per la diabetis amb geraniol millora les funcions motores i sensorials fent que disminueixin les activitats enzimàtiques com per exemple la succinat deshidrogenasa o la citrat sintasa).
Eugenol: Té propietats antioxidants i és un inhibidor de la moanoamina oxidasa (MAO), també té propietats neuroprotectores.
També se sap que té propietats antimicrobianes s’ha demostrat que actua contra moltes espècies com Staphylococcus aureus, Pseudomonas aeruginosa i Escherichia coli, aquest potencial ha estat associat al grup OH lliure que té en la seva estructura.
Té propietats anticancerígenes ja que indueix apoptosis en cèl·lules amb leucèmia promielocítica (HL-60) amb mecanismes dependents de ROS.
A més a més té propietats antiinflamatòries i analgèsiques i s’utilitza en pràctiques dentals. També s’ha trobat que inhibeix els canals de sodi dependents de voltatge.
Tanins
Biosíntesi
Són polímers derivats de flavan-3-ols o àcid gàl·lic. Es biosintetitzen a partir de flavonoides com les catequines mitjançant polimerització en la via dels fenilpropanoides.
La condensació de flavanols dona lloc als tanins condensats (proantocianidines). Els tanins hidrolitzables deriven de l’àcid gàl·lic, el qual prové de la via dels xiquimats.
Aplicacions
Té propietats antibacterianes, anticancerígenes i antiinflamatòries, entre altres propietats.
Leucoantocianidines
Biosíntesi
Són precursors de les antocianidines i es deriven de la via dels flavonoides. S’originen a partir de la dihidroflavonol reductasa (DFR) que converteix flavanonols en leucoantocianidines. Posteriorment, poden ser oxidades per donar antocianines o polimeritzar-se en tanins condensats.
Aplicacions
Són precusorsors d’antocianidines, catequines i tanins.
Àcid ascòrbic, protocatéquic, el·làgic i aminats
Biosíntesi
Àcid ascòrbic: Es forma per la via de la D-manosa/L-galactosa a partir de glucosa.
Àcid protocatéquic: Prové de la degradació de l’àcid gàl·lic o de l’àcid xiquímic.
Àcid el·làgic: Es forma per dimerització de l’àcid gàl·lic mitjançant lactonització oxidativa.
Aplicacions
Àcid ascòrbic: La vitamina C (o àcid ascòrbic) és un potent antioxidant capaç de neutralitzar l’estrès oxidatiu gràcies a la donació d’electrons.
Afavoreix l’absorció del ferro, el calci i l’àcid fòlic, ajudant així a prevenir reaccions al·lèrgiques. A més, una disminució del contingut intracel·lular de vitamina C pot provocar immunosupressió. També estimula la formació de bilis a la vesícula biliar i afavoreix l’excreció d’hormones esteroides.
Aplicada tòpicament, la vitamina C pot neutralitzar les espècies reactives d’oxigen (ROS) generades per l’exposició a la radiació solar i a factors ambientals com el fum i la contaminació. A més, estudis indiquen que és efectiva en el tractament de la hiperpigmentació, el melasma i les taques solars.
També s’ha trobat que pot actuar en mecanismes epigenètics.
Àcid protocatèquic: Aquest té una àmplia gamma d’activitats farmacològiques, incloent-hi propietats antioxidants, antiinflamatòries, neuroprotectores, antibacterianes, antivirals, anticancerígenes, antiosteoporòtiques, analgèsiques i antienvelliment. A més, contribueix a la protecció contra la síndrome metabòlica i ajuda a preservar la funció hepàtica, renal i reproductiva. Presenta un efecte regulador bidireccional en algunes activitats farmacològiques. A concentracions molt elevades, pot inhibir la proliferació cel·lular i reduir la taxa de supervivència.
Àcid el·làgic: L’àcid el·làgic (EA) exerceix un paper important en la protecció contra toxicitats naturals i químiques gràcies a les seves propietats antioxidants i antiinflamatòries. Els efectes protectors de l’EA davant compostos naturals i químics es deuen a mecanismes moleculars com la neutralització de radicals lliures, la modulació de la síntesi de citocines proinflamatòries i la reducció de la peroxidació lipídica.
Polifenols
Biosíntesi
Es formen en la via dels fenilpropanoides a partir de la fenilalanina. La PAL converteix la fenilalanina en àcid cinàmic, que pot ser hidroxilat per formar àcid p-cumàric.
L’àcid cafeic es forma per hidroxilació de l’àcid p-cumàric.
L’àcid clorogènic és un èster de l’àcid cafeic amb àcid quínic.
L’àcid gàl·lic es forma per oxidació de l’àcid 3,5-dihidroxibenzoic.
Aplicacions
Àcid p-cumaric: Té propietats antioxidants, antiinflamatòries, antiapoptòtiques i cardioprotectores.
Àcid cafeic: És un compost químic amb un potencial terapèutic prometedor per a malalties humanes associades a l’estrès oxidatiu. A més, els seus derivats tenen aplicacions en la indústria cosmètica gràcies a les seves propietats estabilitzadores. La síntesi d’èsters, amides i híbrids combinats amb fàrmacs ja comercialitzats és una estratègia emergent per al desenvolupament de derivats amb aplicacions terapèutiques.
Àcid clorogènic: La seva acció terapèutica es deu a la capacitat d’eliminar radicals lliures, regular el metabolisme de la glucosa i els lípids, reduir les citocines proinflamatòries com el TNF-α, la IL-6, la IL-1β i l’IFN-γ, activar el factor nuclear Nrf-2 i inhibir l’activitat del NF-κβ. Aquest conjunt de mecanismes ajuda en el control de la diabetis, les malalties cardiovasculars, els trastorns neurodegeneratius, el càncer, la hipertensió i altres afeccions.
Àcid gàl·lic: L’àcid gàl·lic ha mostrat recentment certs efectes que poden indicar que té propietats anticancerígenes, afectant en vies biològiques com poden ser: la migració, la metàstasis, l’apoptosi, la detenció del cicle cel·lular, l’angiogènesi i l’expressió d’oncogens.
Es creu que en més estudis s’hauria de centrar en els càncers com el de pulmó, pròstata, estómac i de còlon, ja que s’ha vist que en aquests pot tenir bons resultats la seva aplicació.
Ubicació en el campus de la UAB
Podem trobar Tilia cordata en una gran plantació a la plaça del Coneixement, a Ciències de l’Educació.